divendres, 11 de maig de 2018

VOLUMETRIC LAB EQUIPMENT


MEASURING LIQUIDS
Choosing the most accurate measuring lab tool for a particular type of measurement is a decision that a chemist must make when selecting equipment to perform an experiment.
1.     OBJETIVES
-       Learning lab glassware in english
-       become familiar with the different pieces of laboratory glassware
-       discuss about the laboratory glassware accuracy
2.     MATERIAL
-       graduated cylinder 10 ml
-       graduated cylinder 100 ml
-       Volumetric flask 100 ml
-       Pipette 10 ml
-       Pipette 25 ml
-       Burette 25 ml
-       Beaker 100 ml
-       Beaker 250 ml
-       Dropper
-       Pipette pump
-       Water

3.     EXPERIMENTAL PROCEDURE
-       Identify all this volumetric material and take pictures or draw in the next boxes
pipette






burette



beaker
graduated cylinder






Volumetric flask



dropper

-       Choose the best option in each case:
a)     Measure approximately 250 ml of water
b)     Measure accurately 7 ml of water
c)     Measure 3 drops of water
d)     Measure accurately 100 ml of water
e)     Measure approximately 75 ml of water
f)     Measure accurately 25 ml of water
4.     CONCLUSIONS
-       Which piece of laboratory glassware is the most accurate?
-       Which piece of laboratory glassware is for taking approximate amounts of liquids?


dissabte, 21 d’abril de 2018

kahoot periodic table

Today we are going to play in groups:
https://create.kahoot.it/details/chemistry-periodic-table/118271bf-7036-435e-8349-2f9e3a1e3d09

Having fun with the periodic table!




IONS ATRACTIUS

Hem preparat amb els alumnes de 3rESO i 4tESO de Física i Química i Tecnologia, un puzle magnètic per a estudiar la formació de compostos iònics.
Els cations estan pintats en blau.
Els anions estan pintats en roig.




Només els cations que han perdut un electró es poden enllaçar amb els anions que han guanyat un electró.

Recorda que són compostos binaris, només es combinen dos elements diferents.

dijous, 19 d’abril de 2018

ESTUDI EXPERIMENTAL DE LA CONSERVACIÓ DE LA QUANTITAT DE MOVIMENT


PRÀCTICA 3                                                                      1rBatxillerat
1. OBJECTIUS
Ø  Verificar el principi de conservació de la quantitat de moviment en el cas de dos cossos que interaccionen entre els amb l’ajut de la molla.
2. MATERIALS
Ø  2 cotxets d’experimentació
Ø  Balança.
Ø  Carril per als rodets amb les longituds (cm).
Ø  Molla de longitud petita.
Ø  2 cronòmetres.
Ø  Joc de pesos.
3. FONAMENT TEÒRIC
En aquesta pràctica intentarem comprovar el principi de conservació de la quantitat de moviment. Els cossos sobre els quals fem aquest estudi poden ser dos rodets que s’exerceixen forces mútues amb l’ajut d’una molla.
Segons el principi d’acció-reacció, i a través de la molla, els rodets s’efectuen entre ells dues forces oposades, és a dir del mateix mòdul, però en sentits contraris. Aquestes forces són causades per la compressió de la molla i, per tant, tendeixen  posar en moviment els rodets, tot separant-los.
Mentre els rodets estan units amb el fil, les forces efectuades per la molla es veuen contrarestades per les forces de tensió del fil, ja que aquestes tenen sentits contraris a les anteriors i tendeixen a mantenir units els dos cossos: estan en repòs.
Ara bé, quan es trenca el fil només actuen les forces mútues efectuades per la molla entre els dos rodets, de manera que aquests estaran sotmesos únicament a la seva interacció mútua, i tendiran a posar-se en moviment i a separar-se.
D’acord amb el principi de conservació de la quantitat de moviment, els rodets es posen en moviment, i s’intercanvien una quantitat de moviment determinada; quan estiguin totalment separats, hauran adquirit una certa velocitat.
Per comprovar si es verifica el principi de conservació de la quantitat de moviment, hem de determinar les quantitats de moviment finals.
FÒRMULA:
m1·v01+m2·v02 = m1·vf1+m2·vf2


4. PROCEDIMENT
1.     Determineu la massa dels rodets amb la balança i situeu-los sobre el carril amb una molla de longitud petita entre els dos. Anoteu els valors de les masses a la taula.
2.     Assenyaleu sobre el carril, a uns quants centímetres dels rodets, dues longituds x1 i x2 i anoteu els valors a la taula.
3.     Lligueu els dos rodets amb un fil de manera que la molla no quedi gaire comprimida, i estigui alineada amb el fil.
4.     Amb molt de compte, per no interferir en la interacció entre els rodets, talleu el fil suaument amb unes tisores. Procureu que els rodets surtin disparats amb velocitats petites, repetint, si cal, el pas anterior.
5.     Mesureu simultàniament, amb dos cronòmetres, els intervals de temps t1 i t2 que els rodets tarden a recórrer les longituds x1 i x2, procurant que siguin al més exactes possibles. Anoteu els valors obtinguts a la taula.
6.     Repetiu una vegada els passos 4, 5 i 6, col·locant sobre un rodet masses de valors coneguts. Anoteu a les altres dos noves taules els resultats.




                                     
  
5. RESULTATS.
Primera part de la pràctica:
Comprovar la conservació de la quantitat de moviment amb masses iguals.

Experiment
m1 (kg)
m2 (kg)
t1 (s)
t1 (s)
Δx1 (m)
Δx2 (m)
v1 (m/s)
v2 (m/s)
1
0,05
0,05
0,96
1,25
0,013
0,016
0,014
0,013
2
0,05
0,05
1,80
1,36
0,013
0,013
0,007
0,010
3
0,05
0,05
0,99
1,03
0,007
0,008
0,007
0,008

p1 = m1·v1 ; p2 = m2·v2
p (inicial) = m·v = 0; perquè la velocitat és zero
Experiment
p1 (inicial)
p2 (inicial)
p1 (N·s)
p2 (N·s)
p1+p2 (N·s)
1
0
0
0,0007
0,00065
0,00135
2
0
0
0,00035
0,0005
0,00085
3
0
0
0,00035
0,0004
0,00075

            Segona part de la pràctica:
Comprovar la conservació de la quantitat de moviment amb masses diferents.
Massa diferent = 0,05 kg

Experiment
m1 (kg)
m2 (kg)
t1 (s)
t1 (s)
Δx1 (m)
Δx2 (m)
v1 (m/s)
v2 (m/s)
4
0,05
0,1
1,02
0,50
0,011
0,003
0,011
0,006

p1 = m1·v1 ; p2 = m2·v2
Experiment
p1 (inicial)
p2 (inicial)
p1 (N·s)
p2 (N·s)
p1+p2 (N·s)
4
0
0
0,00055
0,0006
0,00115

6. CONCLUSIONS
1.     Raona si s'ha demostrat la conservació de la quantitat de moviment , si no és en tots, en quins experiments si s'ha demostrat.
Exactament en la primera part no es produeix en ningun moment, però s’apropa més en el intent 1 i 3. I en la segona part també esta a prop de demostrar-lo.
2.     Explica si creus que has pogut fer possibles errors experimentals.
Segurament hi hagin hagut possibles errors al fer la pràctica, ja sigui en el càlcul del temps perquè no es precís, o per la inclinació del lloc on posem el carril.
3.     Explica com milloraries la part experimental.
Intentaríem buscar un lloc on poder posar el carril per a que no hi hagi ninguna inclinació. Però en tema del temps es pràcticament impossible perquè no es podrà sortir precís a ull humà
4.     Coincideixen les velocitats que has obtingut en cadascun dels tres experiments?
Solament coincideix en el intent 2 i s’apropa en el intent 3.
5.     Podries calcular l'error absolut i l'error relatiu?
Error absolut de p1:

Ea = 0,00023

Error absolut de p2:

Ea = 0,00013