PAU C. Valenciana

Informació general sobre les PAU:
http://www.cece.gva.es/univ/es/prueba_acceso.htm#pruacc

En aquesta pàgina es poden descarregar els examens i els criteris de correcció de 2013, 2012, 2011 i anteriors:

http://www.cece.gva.es/univ/es/PAU_informacion_general.htm

Pàgina oficial de PAU de química:

http://adan-embl.ibmc.umh.es/selectividad/

PAU Catalunya

En aquesta pàgina trobem tots els examens de PAU i les respostes:
http://www.selecat.cat/

Pàgina del departament d'educació on trobem les indicacions per a les proves:
http://universitats.gencat.cat/ca/pau/

Pàgina del departament d'educació on trobem els examens:
http://universitats.gencat.cat/ca/pau/model_examens/ 

Laboratory equipment

Material de laboratori en anglès: 

Normes bàsiques de seguretat:

Es poden trobar en la pàgina de la Royal Society of Chemistry RSC.

També en aquesta pàgina trobem els noms dels materials de laboratori en anglès:

PICTOGRAMES DE PERILL DE PRODUCTES QUÍMICS

Fes click i aprén que signifiquen els pictogrames de perill

En el blog del professor Lorenzo Ramírez trobarem explicats els nous símbols de perill dels productes químics:

http://experimentaciolliure.wordpress.com/2012/02/25/nous-simbols-de-perill-per-als-productes-quimics/

Augmenten els nivells de l'ozó

                                                                  EL PAÍS

L'ozó es un gas necessari a l' estratosfera perquè actúa com a filtre de la radiació UV. Tanmateix en la capa de l'atmosfera més baixa on nosaltres respirem, anomenada trosposfera, és perjudicial per a la salut. La formació de l'ozó en la troposfera és degut a la contaminació.

Estructura de la matèria. Espectres

Els espectres dels diferents elements químics es poden observar en la pàgina:

Imatge de EDUCAMADRID.

Experiment demostració d'espectres d'emissió

Objectiu

Observar l’espectre d’emissió de llum visible  d’alguns elements.

Material

Càpsules de porcellana

cotó

Metanol

Sals de diferents elements com:

Sulfat de coure o clorur de coure

Clorur de sodi

Clorur de liti

Àcid bòric

Procediment experimental

1. Afegir una quantitat a cada càpsula de porcellana.

2. Un tros de cotó humit de metanol.

3. S’apropa un llumí a les càpsules per encendre el metanol i apareixen les flames de diferents colors. 

Conclusions

Quins colors has observat que produeix cada metall? I el bor?

Intenta explicar per què s'observen diferents colors per a cadascún dels elements.

Què és un espectre d'emissió?

Un estudiant de l'institut Barri del Carme ha tret la millor nota de Selectivitat 2013 de la Comunitat Valenciana

Un estudiant de  l'institut públic al que jo anava, IES Barri del Carme, ha tret la millor nota de Selectivitat de la Comunitat Valenciana.

Notícia de EL PAÍS:

Las notas más altas de selectivo son de centros públicos.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/21/valencia/1371818789_231791.html

Energies renovables i no renovables

Els alumnes de Batxillerat del INS Roseta Mauri han inventat diferents empreses d'energia.

Han inventat un nom. Han buscat el millor lloc per a instalar-la en la península. Han preparat un pressupost.

Han explicat el funcionament de les centrals i tota la maquinària necessària. 

I han defensat els avantatges de la seua energia front a les altres.

Una vegada tot preparat ens han exposat les seues idees amb un pòster i un tríptic, fins i tot amb alguna maqueta.

Com es pot observar han fet molt bon treball. Estos alumnes jo els contractaria!

Energia nuclear

Energia eòlica

Energia hidràulica

Energia solar

Científica valenciana afectada pel ERE del Príncipe Felipe ha conseguit cèl.lules mare embrionàries a l'estranger

Nuría Martí (El País) Aquesta foto dirigeix directament a la notícia.

Altres notícies relacionades que debem conèixer:

"España expulsa al talento" 

Protesta por los despidos del centro de Investigación Príncipe Felipe, en noviembre de 2011. /CARLES FRANCESC (El País)

Tornen el fòssil al jaciment de Coll de Nargó

Foto EL PAÍS.

Els alumnes de 1r ESO, de l'INS Roseta Mauri  vam visitar el jaciment de Coll de Nargó en juny.
El jaciment  de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell), és un dels tres més importants del món.
Ara ens podem alegrar perquè han tornat el fòssil que havia desaparegut.

Observació de falgueres

El regne de les plantes es divideix en dos grans grups:

Plantes amb flors i plantes  sense flors.

Dintre de les plantes sense flors trobem dos grups: briòfits i pteridòfits.

Briòfits com les molses i pteridòfits com les falgueres.

Aquí tenim 3 tipus de frondes de falguera.

Hem observat les frondes i les hem dibuixat amb els sorus, que són diferents per a cada fronda.

Amb ajuda de la lupa binocular hem observat com són els sorus. I amb el microscopi, hem observat els esporangis i les espores.

Hem aprés que les espores es reprodueixen per aquestes espores.

 Pràctica realitzada pel alumnes de 1rESO del INS Roseta Mauri de Reus.

ÀCIDS I BASES de la vida diària

1.    Introducció

ü  Les substàncies es poden classificar en àcids i bases. Tenen característiques pròpies i oposades.

ü  Els àcids son substàncies capaces d’acceptar un parell d’ electrons.

ü  Les bases són substàncies capaces de cedir un parell d’electrons.

ü  La intensitat dels àcids i les bases es mesura amb una escala anomenada de

 pH. En aquesta escala, quan més baix és el pH, més àcid es una substància. I quan més alt, és més bàsica. El pH 7 vol dir que una substància és neutra.

Indicadors

La fenolftaleïna és un indicar àcid-base que presenta coloració fúcsia en presència de dissolucions bàsiques. En medi àcid, la fenolftaleïna esdevé incolora.

Un indicador és una substància química que canvia de color en canviar el pH de la dissolució.

Un indicador és una substància química que canvia de color en canviar el pH de la dissolució.

El color canvia perquè l’espècie química agafa o perd un protó segons el pH del medi (forma protonitzada en medi àcid i forma sense protonitzar en medi bàsic). Les dues formes estructurals en les quals es pot trobar l’indicador tenen color diferent.

 In^- _(aq) ↔  HIn _(aq)

En el cas de la fenolftaleína In^- _(aq) té color rosa fúcsia i la forma HIn _(aq) és incolora.  L’interval de viratge de la fenolftaleïna és 8-10.

1.    Objectiu

-       Comprendre que es un Indicador àcid-base. Conèixer alguns indicadors.

-       Interpretar a partir de l’escala de pH l’acidesa d’una substància.

-       Diferenciar entre substàncies àcides i bàsiques, útils al laboratori i en la viva diaria.

2.    Material

·         Tubs d’assaig

·         Gradeta

·         Pipeta Pasteur

·         Vidre de rellotge

·         Paper indicador

·         Indicador fenoftaleína

·         Cola (H₃PO₄)

·         Vinagre (CH₃COOH)

·         Lleixiu (NaClO)

·         Amoníac (NH₃)

·         Llimona

·         Llet

·         Tomàquet fregit

·         pasta de dents

·         Viakal

·         KH7 

4. Procediment experimental

a) Paper indicador.

1. Afegeix a cada tub d'assaig una de les següents substàncies.

2. Posa un tros de paper indicador en un vidre de rellotge.

3. Afegeix  una gota amb una pipeta Pasteur.

4. Observa el color i anota en la graella. Mira a quin pH correspon.

5. Repeteix el procediment amb totes les substàncies.

b) Indicadors.

1. Afegeix dos gotes del primer indicador a cadascú dels tubs.

2. Anota el color.

3. Torna a omplir de nou un tub amb cada substància.

4. Afegeix dos gotes d'indicador a cadascú dels tubs.

5.  Observa i anota el color.

 5. Resultats

1. Completa la taula:

	Color del paper	Escala de pH paper	Color fenoftaleína	Color Taronja de metilé
Cola
Vinagre
Lleixiu
Amoníac
Llimona
Llet
Tomàquet fregit
pasta de dents
Viakal
KH7

2. Explica el que has observat.

3. Classifica les substàncies en àcids i bases.

4. Classifica en forts i febles.

Metalls alcalins. Reacció del sodi amb aigua

Els elements d'aquest grup presenten propietats metàl.liques. Són tan reactius que es guarden en oli mineral per evitar que reaccionen amb l'oxigen o amb el vapor d'aigua atmosfèric.

Al reaccionar el sodi amb aigua es forma hidrogen segons aquesta reacció:

Na _(s) + 2H₂O _(g)   -->  2Na⁺ _(aq) + 2OH^- _(aq) +H_{2 (g)}

Com es pot observar, la reacció que té lloc es violenta i es semblant per als metalls alcalins, el Ca, el Sr i el Ba.

Experiment fet amb els alumnes del  l'institut Joan Puig I Ferreter de la Selva del Camp.

REACCIONS QUÍMIQUES

1.   Introducció

Reacció química
Les reaccions químiques son canvis químics. Quan algunes substàncies es posen en contacte endeterminades condicions, es transformes en altres substàncies diferents.

ü  En una reacció química les substàncies que reaccionen s’anomenen reactius i les que s’obtenen productes. 

ü  En una reacció química es compleix la llei de la conservació de la massa.

ü  En una reacció química els enllaços dels reactius es trenquen i els àtoms es reorganitzen per a formar els productes.

ü  Algunes reaccions químiques van acompanyades de un canvi de color, despreniment d’un gas, precipitació d’un sòlid, alliberament de calor, etc.

Estequiometria

Una equació química és una representació simbòlica d’una reacció química.

S’han de incloure les substàncies que reaccionen, en quin estat es troben, i els coeficients estequiomètrics.

Els coeficients estequiomètrics indiquen la proporció  en molècules o en mols i es col·loquen davant de cada fórmula.

Anem a observar diferents canvis químics que es produeixen en diferents tipus de reaccions:

·         Reacció d’àcid amb metall (observar despreniment de gas)

Fe_(s)+ 2 HCl_(aq)     =     FeCl_{2 (l)}  + H_2(g

·         Reacció  de neutralització àcid-base (observar canvi de color)

HCl + NaOH   =     NaCl _(aq) + H₂O_(l)

·         Reacció àcid-base (despreniment de gas)

NaHCO_3(s)  + CH₃COOH_(aq)     =     CH₃COONa _(aq) + CO_2(g)   + H₂O_(l)

·         Reacció de precipitació (formació de precipitat)

AgNO_{3  (aq)}   + NaCl  _(aq)   =    NaNO_{3 (aq)} + AgCl _(s)

·         Reacció d'àcid-base (despreniment de gas)

CaCO_{3 (s)} + 2 HCl _(aq) =  CaCl_{2 (s)} + CO_{2 (g)}  + H₂O _(l)

·         Reacció d’oxidació-reducció (es deposita Cu metàl.lic)

Fe _(s) + CuSO_{4 (aq)} =   FeSO_{4 (aq) +} Cu_(s)

·         Reacció d'oxidació-reducció (formación  d' un precipitat)

2 AgNO_{3  (aq)}   +  Cu _(s)   =  Cu(NO_{3 )2(aq)} + 2 Ag _(s)

2.     Objectiu

- Observar que quan té lloc una reacció química s'està produïnt un canvi químic.

- Introducció a la estequiometria: reorganització dels àtoms i conservació de la massa.

3.    Material

·         Tubs d’assaig

·         Gradeta

·         Pipeta Pasteur

·         HCl

·         NaOH

·         Fenoftaleína

·         Llimadures de Fe

·         CH₃COOH (vinagre)

·         NaHCO₃ 

·         AgNO₃ 

·         NaCl 

·         solució CuSO₄  1M

·         CaCO₃

  

4.    Procediment experimental

a)

1. Introdueix en un tub d'assaig llimadures de ferro.

2. Afegeix unes gotes de HCl concentrat.

3. Deixa el tub en la gradeta i observa que va passant.

4. S'ha format alguna substància nova? Com ho saps?

5. Ha tingut lloc una reacció química? Escriu-la. Anomena reactius i productes. Ajusta-la.

 

Formació de  FeCl₂ 

b)

6. Posa unes gotes de fenoftaleina i unes d'aigua en un tub d'assaig 1.

7. Posa unes gotes d'hidróxid de sodi  diluït en un altre tub 2.

8. I en un tercer tub posa HCl diluït 3.

9. Buida el tub 1 en el 2. Què observes?

10. Buida el tub 2 en el 3. Què observes?

11. Pots explicar el que ha passat? Es tracta d'una reacció química?

Escriu-la. Anomena reactius i productes. De quin tipus de reacció es tracta?

12. Què és HCl _(aq)?

Reacció de neutralització
c)

1.Posa unes gotes d’àcid acètic (vinagre) en un tub d’assaig.

2. Afegeix amb una espàtula un de bicarbonat (hidrogenocarbonat de sodi).

3. Posa un guant. Què observes?

4.Pots explicar el que ha passat? Es tracta d'una reacció química?

Ajusta-la. Anomena els reactius i els productes. De quin tipus de reacció es tracta?

Formació de CO₂

g)

1. Introdueix un clau de ferro dins d'una solució de CuSO₄ 1M.

2. Deixa-la una setmana. Observa i anota el que succeeix.

3. Escriu i ajusta la reacció.

Introducció d'un clau de ferro en una solució de  CuSO₄

Es recobreix de Cu metàl.lic

Rècord mundial de diòxid de carboni a l'atmosfera

Per primera vegada, el CO2 supera les 400 ppm. Segons els científics l' última vegada d'aquests nivells va ser entre 3 i 5 milions d'anys enrere.

Classificació de les fulles